Catàleg del Museu dels Oasis, sala 16:

La farmàcia tradicional

Un gran nombre de productes naturals es fan servir per a guarir les diferents malalties i també de vegades per a obtenir èxit en els negocis o bé en el terreny de l’amor, mitjançant la bruixeria.

Una menció apart es mereix l’alquena (henna), una herba que es conrea als oasis del sud de l’Atlas i s’exporta a tot el Marroc. S’aplica a les ferides i a les malalties de la pell —amb resultats que no sempre són favorables—, però també la fan servir les dones per a tenyir-se de vermell les palmes de les mans, les plantes dels peus o els cabells, per una raó estètica i per a donar bona sort.

Els dibuixos d’alquena amb motius geomètrics són molt populars a les ciutats marroquines, però no en aquesta regió.

“Aud turzà”: pel cap

Alum: astringent per les ferides

Alfàbrega (Ocimum basilicum) per rentar els cadàvers i per rentar-se els cabells amb alquena

Llimona: per la insolació

Coriandre (Coriandrum sativum): per la grip i dolors en general

Coloquinta (Cucumis colocynthis): contra la diabetis

“Cuauix”: digestiu que es barreja al pa

Comí: per l’estómac i pels intestins

Escorça de noguera per fregar-se els llavis, les dents i la gola

Fenigrec: per engreixar-se i per les malalties del ventre

Faves torrades: contra la diarrea

Gingebre (Zingiber officinale): contra la febre

Escorça de magrana: per la gorja i l’estómac

Peganum harmala: per l’estómac

Alquena: per la pell i els cabells

Gínjol (Zizyphus jujuba): contra la diarrea i el mal de ventre

Llorer (Laurus nobilis): sedant i antisèptic

Aranya (Nigella damascena): per evitar els malsons i la visió de fantasmes

Poliol (Mentha pulegium): facilita la digestió

Romaní: pel reuma i pels dolors intestinals

Orenga (Origanum vulgare): pel mal de ventre

Roses: per netejar els nens petits i per rentar els cadàvers

Llagostes: per l’estómac en infusió, contra la tos en pols

Sofre: per les malalties de la pell

Farigola (Thymus vulgaris): contra la diarrea

“Tara”, perfum

Zygophyllum: pel cap

Tractat de medecina
Origen: Ferkla, s. XIX o XX. Ref. 571.